Celebrating the life of
Xavier Lopez Vivancos
This memorial has been built for Xavier's family and friends to connect online and share their personal memories and stories.
Family and friends
Join Memories to request access to contribute your cherished photos, videos, and stories to Xavier's memorial with others who loved them.
Join MemoriesThis memorial has been built for Xavier's family and friends to connect online and share their personal memories and stories.
Family and friends
Rosa Farre Recordant des del blau d'oblit
Núria Trias Vilalta Sempre sereu tres
El Xavier va ser alumne meu, primer a la UOC i després a la UB. La notícia m'ha colpit. Una abraçada.
Albert Gavaldà Corb-Blau 1988, a Montgat, les línies paral·leles es (re-)troben en l'infinit...
Vaig conèixer en Xavier durant el meu pas pel Comitè d'Empresa del CPNL. Quan el vaig veure per primera vegada, vaig pensar que era una persona noble. Tot ell respirava pau i placidesa. D'aquella època, guardo el record de les reunions inacabables, també amb en Francesc Pujol, que ens va deixar ja fa temps. La vida és injusta en moments tan trist...
floro ! Sempre ens quedarà París!
La Riell ens va reunir i amb ella ens vam creure inmortals. Tu eres el príncep.
Missatge al meu pare per la pèrdua del seu gran amic: Avui el Bruce en algun racó d'aquest món, canta per ell. Els amics hi són per sempre, i ell sempre hi serà amb tu. Molta força papa.
Rosa Farre Pujada (o intentada de pujar) al Pedraforca. Fa tant de temps, que no en sabria dir l'any ..... 1992 ????
Carles Cañellas
Carles Cañellas
Carles Cañellas
Carles Cañellas
Carles Cañellas (Continua) Martina, per mi el Cali era un artista: Poeta, actor, director de teatre, … Ballarí, li encantava com a tu, ballar, el recordo com tancava els ulls i es movia per la pista o qualsevol racó, no ballava, interpretava la música. A taula també destacava, mira que menjava a poc a poc, però al final desapareixia tot el que es podia menjar. A les xerrades era un bon conversador, opinava sense imposar, discutia sense cridar i callava per no enfadar. El dia de reis, per la mona, un dia entre setmana al Juliol i un migdia de desembre, eren dies que sense estar fixats sabíem que ens veuríem. El Cali era l'amic que veies poc però que volies i necessitaves veure de tan en tant. Fins ara havíem esborrat la distancia, ara superarem el temps.
Carles Cañellas
Carles Cañellas
MARTINA, jo et vull explicar com veia el teu pare, que per la gent de Torrelles és el Cali. El vaig conèixer les últimes setmanes d'un estiu , carai que diferent era de nosaltres, i quan l'estiu següent va tornar, ja vaig saber que no marxaria mai més. A mi el teu pare també m'explicava contes, contes que nosaltres en dèiem pel•lícules o curts. 1...